Turisme

11/10/2005

Patrimoni
 
 
 
Torre de la ForçaVoltes de la plaça de la vilaEsglésia parroquial Sant MartíHotel Suís, antiga casa Valls
El fonament
medieval (s. XI-XV)
L'empenta dels
segles XVI-XVII
L'esplendor del
barroc (s. XVII-XVIII)
Rivalitat i obertura
Segles XIX-XX



Sant Esteve d'Olzinelles

Ca l'Agustí (Olzinelles)SaloméBall de Gitanes 2008
Esglésies
del Montnegre
Masies i elements de l'acti-
vitat econòmica tradicional
Escultures i
altres monuments
Patrimoni
immaterial

 

 

El patrimoni de Sant Celoni en 50 imatges
Llibret: Un passeig per la història i l'arquitectura

 

 

 

 

 


Tornar amunt(1)El fonament medieval (s. XI-XV)

Sant Martí de Pertegàs

Sant Martí de Pertegàs (parc de la Rectoria Vella)

La primitiva parròquia del terme, apareix en documents del segle XI. L'església, d'origen romànic, es va ampliar considerablement en el segle XIV. Les restes actuals corresponen a una part de la nau central, coberta amb volta de canó d'arc apuntat. Més informació

Torre de la Força

Torre de la Força (carrer les Valls)

La primera notícia de la muralla o força de la vila és de l'any 1154. En el darrer quart del segle XIV es fan obres importants a la muralla. Se'n conserven dues torres completes, la de Ca l'Aymar i la de la Força, restaurada el 2009, juntament amb una part del mur, i restes d'una tercera. Part dels antics murs de la força romanen a la part posterior de les cases de la zona o a les façanes, com la de Can Maitanquis (pl. del Bestiar, 1).
La Força de Sant Celoni ha estat declarat bé cultural d'interès nacional. Més informació
Sant Ponç

Capella de Sant Ponç (plaça Rafel Ferrer)

Formava part de l'antic hospital de mesells o leprosos anomenat de Sant Nicolau, situat fora de la muralla.
Tot i ser d'estil romànic és un edifici tardà, de finals del segle XII o del XIII, és d'una sola nau, amb absis semicircular i contraforts exteriors. Més informació

Pont trencat

Pont Trencat

Des del segle XIV-XV travessava la Tordera seguint l'antiga Via Augusta, fins que un dels ulls del pont es va fer explotar durant la Guerra del Francès (1811). El 2003 es va restaurar amb una estructura metàl·lica que evoca la seva forma original, i que ha rebut diversos premis internacionals de disseny. Més informació
Rectoria VellaRectoria Vella. Finestral interior

La Rectoria Vella (parc de la Rectoria Vella)

Era l'habitatge del rector i dels sacerdots de Sant Martí de Pertegàs. És un magnífic exemple de casal gòtic civil del segle XV, de planta rectangular estructurada a l'entorn d'un pati central. Les galeries d'arcs conopials de maó del segon pis corresponen al segle XVI. Al primer pis del pati destaca un gran finestral tripartit amb esveltes columnes gòtiques. Més informació

 

 

 


Tornar amunt(2)L'empenta dels segles XVI-XVII

Església Mare de Déu de l'Esperança (la Batllòria)

Mare de Déu de l'Esperança (c. Major, la Batllòria)

Constitueix el cor, jutament amb l'antic hospital de pelegrins, del que posterioment seria el nucli urbà de la Batllòria. Es va començar el 1609 i es va ampliar cap a l'any 1634.
L'església és d'una sola nau i té dues capelles laterals obertes per un arc de mig punt. La planta és de creu llatina i està dividida en dos trams. La façana té un coronament de perfil sinuós, característic del barroc, un petit rosetó circular i el portal amb arc de mig punt de pedra i maó. Al 1941 es va col·locar la figura de la Mare de Déu que presideix l'altar. Més informació

Can Bruguera (la Batllòria)Can Bruguera (la Batllòria)

Can Bruguera (la Batllòria)

Construït pels Gualba, Barons de Montnegre, en substitució del Castell que havien tingut a Sant Martí de Montnegre. El gran i ambiciós edifici, amb aires de palau, es va bastir entre finals del segle XV i el segle XVI. Era un edifici rectangular de planta baixa i dos pisos, i un gran pati central. El portal d'entrada principal, amb arc de mig punt adovellat és al carrer de Riells. A la resta de façanes hi ha belles finestres conopials de granit, decorades amb cares humanes i lòbuls. Destaquen les que presenten caps alats o animals fabulosos, amb cap humà i cos d'au, que sostenen escuts.
El casal, juntament amb el Ribot i la capella de la Mare de Déu de l'Esperança, va ser la llavor del que coneixem com La Batllòria. Amb el casal, la Batllòria es va convertir, a començament del segle XVI, en el centre administratiu del terme del castell de Montnegre.
Avui en dia és la seu de l'Observatori de la Tordera. Més informació

Voltes de la plaça de la vilaCan Besa

Les cases del carrer Major i les voltes de la plaça (s. XVI-XVII)

El carrer Major es va constituir al llarg dels segles XVI-XVII com una ampliació cap a ponent de la vila, més enllà de la muralla. En aquests període de bonança econòmica, molts celonins van decorar portals i finestres de pedra amb motius populars i símbols del seu ofici, com ara Can Maitanquis, Can Lleonart, Can Besa, Can Boada o Can Cortada.
Les voltes, construïdes pels volts del segle XVI, cobreixen l'entrada de sis cases de la Plaça tot formant una galeria. D'aquestes cases, destaca la bella finestra lobulada de Can Bonsoms (s. XVI). Més informació

 

 

 


Tornar amunt(3)L'esplendor del Barroc (s. XVII-XVIII)

Església parroquial Sant MartíEsglésia parroquial Sant MartíEsglésia Parroquial Sant Martí. Baldaquí

Església parroquial (s. XVII-XVIII)

Amb el creixement de la vila al voltant del nucli fortificat de l'actual barri dela Força, l'església de SAnt Martí de Pertegàs va anar quedant cada cop més petita i allunyada. L'any 1634 s'inicià la construcció d'una nova església consagrada a Sant Martí, que ha esdevingut l'element emblemàtic del nostre patrimoni. L'edifici, característic del barroc, s'inaugurà el 1703. És de planta rectangular, amb capelles laterals entre els contraforts, i absis octogonal.
L'element més característic és la façana, decorada amb un monumental esgrafiat del 1762, la més destacada del barroc català tant per la gran superfície que ocupa com pel seu bon estat de conservació. Està organitzada com un gran retaule, amb representacions d'arcàngels i altres figures, entre elles Sant Celdoni i Sant Ermenter.
La portada, acuradament treballada en marbre, és de 1753, coronada amb una escultura de Sant Martí realitzada per Lluís Montané el 1953.
També són dignes de destacar el baldaquí d'estil neoclàssic, de F. Folguera (1953), i les pintures murals de l'absis, d'I. Roig de Casas (1960). Més informació

Can Ramis

Can Ramis (plaça de la Vila, 23-26)

S'hi van fer unes reformes importants cap a l'any 1950. Bona part dels elements originals es van mantenir, afegint-n'hi d'altres, com la bella galeria d'arcs carpanells del segon pis, procedents de Barcelona. A la llinda principal destaca l'escut de la casa Ramis.

Antic hospital de Sant Antoni (Of. Turisme)

Hospital de St. Antoni (s. XVII-XVIII, carrer Major, 51-53)

L'Hospital de Sant Antoni, o de Pobres i Malalts, consta de dos edificis: l'Hospital pròpiament dit, i una capella. El primer té un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb un relleu a la part superior presentant la crucifixió. La capella, construïda el 1752, conserva un retaule barroc.
Actualment és la seu de l'Oficina de Turisme municipal. Més informació

 

 

 


Tornar amunt(4)Rivalitat i obertura. Segles XIX i XX

Hotel Suís, antiga casa VallsHotel Suís (plaça de la Vila, 15-16)
Casa pairal a la vila de la família Valls d'Olzinelles, construïda el 1886. L'edifici es compon de planta baixa, amb un gran pòrtic encarat a la plaça, i dos pisos resolts en rigorosa simetria classicista. Un frontó triangular, amb inscripcions i l'escut heràldic de la família Valls, corona la façana principal.
AjuntamentAjuntament (plaça de la Vila, 1)
Obra de J. Domènech Mansana, de 1926, té una estructura esglaonada de la qual sobresurt la torre central amb rellotge i campanar de ferro. El cos central se sosté amb un sòlid pòrtic d'arcs rebaixats. Destaquen la decoració amb maons i els poderosos ràfecs de les teulades. Més informacio
Antic Escorxador (Biblioteca)L'Escorxador (passeig de la Rectoria Vella)
De J. Domènech Mansana. Segueix la forma típica de masia basilical, amb el cos central més elevat que els laterals, permetent una bona il·luminació. El portal principal és un arc de totxo, i tot l'edifici descansa sobre un sòcol de les característiques pedres de riera. Actualment és la seu de la biblioteca municipal. Més informacio
La TèrmicaLa Tèrmica (carrer de Campins, 2-4)
Construïda per J. Domènech Mansana Del 1925-30, és una petita nau de tipus industrial utilitzada com a central tèrmica per produir energia elèctrica. A més de les grans arcades que s'obren a les façanes, la caracteritza el curiós dipòsit cilíndric disposat sobre un alt pilar de carreus de granit. En l'actualitat és la seu de l'arxiu municipal. Més informacio

 

 

 


Tornar amunt(5)Esglésies del Montnegre

Sant Esteve d'Olzinelles

Olzinelles

Dins l'àrea del Montnegre, trobem les esglésies que antigament foren nuclis de població amb entitat municipal pròpia. A Olzinelles, l'església de Sant Esteve ja apareix documentada l'any 1083. Les obres que li donaren pràcticament l'aspecte actual corresponen a 1574, quan es va refer pràcticament l'edifici. L'església és de planta de creu, amb un absis semicircular i dues capelles laterals obertes a la nau central. La portada és de granit, i té un frontó semicircular amb una creu esculpida. Més informació

Sant Llorenç de VilardellSant Martí de Montnegre

Sant Martí de Montnegre, Vilardell, Fuirosos

A Vilardell, hi ha l'església de Sant Llorenç, amb elements dels segles XII-XIII i XV-XVI. Es va restaurar el 2011. A Sant Martí de Montnegre trobem dues esglésies: la de Sant Martí, dels segles XVII-XVIII, d'una sola nau amb dues capelles laterals, i la de Santa Maria, construïda al segle XVIII, derruïda durant la Guerra Civil i restaurada gràcies a una iniciativa particular el 2009. I a Fuirosos, hi trobem la senzilla església de Sant Cebrià, construïda entre els segles XVI i XVIII. Més informació

 

 

 


Tornar amunt(6)Masies i elements de l'activitat econòmica tradicional

Cal Batlle (Vilardell)Ca l'Agustí (Olzinelles)

Masies

D'entre les cases de pagès dels voltants de Sant Celoni destaquen Can Lligada, de finals del XVI i ampliada cap a l'any 1755, i Can Riera de l'Aigua, Can Domènech, amb un arc conopial, Can Minuart i Can Sallés, que són masies típiques dels segles XVI-XVIII.
A la zona del Montnegre, trobem exemples notables de masies i cases pairals dels segles XVI al XIX. A Sant Martí de Montnegre, Ca l'Arabia i Can Ginestar (s. XVI), Can Cases (1636), Ca l'Auladell i Can Preses (s. XIX); a Fuirosos, Can Terrades i Can Bach (s. XVI), Can Riera de Fuirosos i Ca l'Oller (s. XIX); a Vilardell, Cal Batlle (s. XIX), i a Olzinelles, Can Valls (finals del XVI o principis del XVII, ampliada a finals XIX), Ca l'Agustí, Can Draper, i Ca l'Alzina Nou

pou de glaçForns de pegaForns de rajoles de Ca l'Agustí

Elements de l'activitat econòmica tradicional

Els pous de glaç o de neu i els forns de pega que encara podem observar són, a banda d'elements importants del patrimoni arquitectònic de l'època moderna, mostres d'un sistema de producció preindustrial i testimoni de la importància que van arribar a tenir aquestes activitats per a l'economia rural de la zona del Montnegre fins al primer terç del segle XX.
El pou de glaç de Can Draper es troba prop de la masia de Can Draper, al camí d'Olzinelles. És de planta circular, cobert amb volta per aproximació de filades. A la llinda de l'obertura, hi ha gravada la data de "1771". Els murs estan bastits amb carreuons i la cúpula amb maó. Aquesta es recolza sobre una banqueta circular que sobresurt de l'excavació del subsòl.
Els forns de pega de Can Valls es troben al peu de la carretera d'Olzinelles, a Can Valls. Es tracta de tres grans recipients de ceràmica oval datats al segle IX-X, d’uns 2 metres d’alçada cadascun, un al costat de l'altre. Un dels forns es conserva pràcticament sencer. La pega, substància viscosa i fosca, s'obtenia mitjançant la cocció lenta de soques de pins i alzines, i s'utilitzava com a combustible per l'enllumenat públic i per impermeabilitzar vaixells i recipients.
Altres exemples d'instal·lacions industrials tradicionals que podem trobar a l'àrea del Montnegre són el forn de rajoles que es conserva a Ca l'Agustí (Olzinelles), i el forn de vidre, que dóna nom a la masia de Fuirosos.

 

 

 


Tornar amunt(7)Escultures i altres monuments

Salomé

Repòs (Ll. Montané, 1953)
Instal·lada entre el passeig de Lluís Montané i la plaça de la Biblioteca, és una reproducció en bronze que representa la figura d'una dona asseguda, amb expressió de serenitat en el seu rostre. La col·locació del Repòs (2/01/05) va coincidir amb el centenari del naixement de l'artista.

Sant Martí, façana de la parròquia (Ll. Montané, 1953)Sant Martí, altar parròquia (Ll. Montané, 1953)

Estàtues de Sant Martí a la façana i l'altar de l'església parroquial (Ll. Montané, 1953)

En el 200 aniversari de la creació de la portada de l'església parroquial, es va encarregar a Lluís Montané dues estàtues: una estàtua que coronés la portada, i una altra per a l'altar major. La de la portada és de formes sinouses i dinàmiques, i s'integra perfectament amb la decoració barroca de l'entorn. Aquest estil contrasta amb la de l'altar, més estàtic i hieràtic, en consonància amb l'estil neoclàssic de l'absis.

SaloméSalomé (Ll. Montané, 1954)
Instal·lada a la plaça de l'Estació, representa una noia jove dansant. És una peça que ha estat fosa en bronze, fa aproximadament dos metres d'alçada i esdevé el símbol d'acollida de la capital del Baix Montseny.
Dona amb ninesDona amb nines (C. Colomo)
Presideix l'entrada de llevant de Sant Celoni  al barri de les Borrelles, és una obra que forma part d'una sèrie sobre diverses venus primitives, feta amb pedra calcària de Sant Vicenç.
Ball de gitanesBall de Gitanes (C. Colomo)
Ubicada a la  plaça de la Vila, commemora el vintè aniversari del ball de gitanes. La peça consisteix en una base rodona de fusta, element que evoca el ball, sobre la qual es poden veure els peus d'un ballador i els d'una balladora amb una resolució realista. Darrere d'aquests s'alcen dues columnes de base quadrada que són els que donen volum al conjunt.
Monument a la Creu RojaMonument a la Creu Roja (J. Kaso)
Situada als jardins del carrer de la Creu Roja, a la zona del Pertegàs, és un monòlit de pedra modelada en memòria de Henry Dunant, fundador de la Creu Roja. Representa diverses figueres humanes que simbolitzen voluntaris i persones que reben ajut.
Ombres sobre un poemaOmbres sobre un poema (M. de Rooij)
És un monument dedicat a la Diada Nacional de l'11 de Setembre. Està instal·lat a l'avinguda Onze de Setembre i consisteix en una pèrgola que projecte una ombra on es pot llegir 11S i 1714. Al peu del conjunt hi ha una placa amb un poema de Josep Carner.
Als donants de sangHomenatge a les persones donants de sang (G. Auleda)
L'escultura no és estàtica, la diagonal ja ens indica el seu moviment. Amb aquests vaixells ens arriba allò que realment necessitem, la vida, l'esperança, els somnis...,
Instal·lada al carrer de Comte Borrell (entre carrer de la Creu Roja i carrer Bruc).

 

 

 


Tornar amunt(8)

Patrimoni immaterial

Ball de GitanesBall de Gitanes

Ball de Gitanes

El Ball de Gitanes és un ball típic del Vallès que es balla en les festes de Carnaval. El Ball de Gitanes de Sant Celoni està documentat l'any 1767, tot i que les seves arrels es troben en els ritus agraris ancestrals per afavorir la fertilitat de la terra i l'inici del cicle primaveral. El ball de gitanes s'ha anat transformant amb el temps adaptant-se als nous costums. En els seus inicis, la música es realitzava amb els instruments tradicionals: tamborino, flabiol i sac de gemecs, acompanyats pels picarols dels balladors.
El ball es recuperà en els anys 50 i els 60 i definitivament el 1981. Des d'aleshores es tornen a ballar les gitanes a Sant Celoni els diumenges de carnaval, acompanyades dels elements tradicionals de la festa: els diablots, el Vell i la Vella i el capità de cavalls. Més informació

Roca del Drac

La llegenda d'en Soler de Vilardell

"Segons la llegenda, fa molt de temps la gent de Sant Celoni vivia amb por perquè un drac ferotge tenia el seu cau ben a prop del camí ral. Aleshores viatjar per la comarca era un perill!"
En Soler, un cavaller que tenia el seu castell a la falda del Montnegre, rep una espasa de virtut d'un misteriós captaire, i es disposa a matar la fera. Però, ai! un petit pecat de vanitat farà que l'èxit inicial de l'empresa es torni tragèdia per al valent heroi. Una bella història amb evidents connexions amb el mite de Sant Martí, però amb un transfons real: tant l'espasa de virtut, la llegendària Vilardella, com el cau de la fera, la Roca del Drac, existeixen realment. Més informació

Gegants (petit)

Altres elements festius

L’any 1963 l’Ajuntament va encarregar la fabricació dels Gegants de Sant Celoni. Es van estrenar al setembre del mateix any durant la festa major i es van batejar amb el nom dels patrons de la vila: en Martí i la Maria del Puig.

En Martí va vestit de batlle, amb una roba molt elegant i un barret de copa. Al pit duu l'escut de la ciutat i a la mà un pergamí. Pesa 50 kg i fa 3,80 metres d'alçada. La Maria del Puig va vestida de pubilla i porta un ram de flors a la mà. Pesa 45 kg i té una alçada de 3,75 metres. Més informació

Pujar al principi de la pàgina