Sant Martí de Pertegàs (parc de la Rectoria Vella)

La primitiva parròquia del terme, apareix en documents del segle XI. L'església, d'origen romànic, es va ampliar considerablement en el segle XIV. Les restes actuals corresponen a una part de la nau central, coberta amb volta de canó d'arc apuntat. Més informació

Torre de la Força (carrer les Valls)

Capella de Sant Ponç (plaça Rafel Ferrer)

Formava part de l'antic hospital de mesells o leprosos anomenat de Sant Nicolau, situat fora de la muralla.
Tot i ser d'estil romànic és un edifici tardà, de finals del segle XII o del XIII, és d'una sola nau, amb absis semicircular i contraforts exteriors. Més informació

Pont Trencat

La Rectoria Vella (parc de la Rectoria Vella)

Era l'habitatge del rector i dels sacerdots de Sant Martí de Pertegàs. És un magnífic exemple de casal gòtic civil del segle XV, de planta rectangular estructurada a l'entorn d'un pati central. Les galeries d'arcs conopials de maó del segon pis corresponen al segle XVI. Al primer pis del pati destaca un gran finestral tripartit amb esveltes columnes gòtiques. Més informació

Mare de Déu de l'Esperança (c. Major, la Batllòria)

Constitueix el cor, jutament amb l'antic hospital de pelegrins, del que posterioment seria el nucli urbà de la Batllòria. Es va començar el 1609 i es va ampliar cap a l'any 1634.
L'església és d'una sola nau i té dues capelles laterals obertes per un arc de mig punt. La planta és de creu llatina i està dividida en dos trams. La façana té un coronament de perfil sinuós, característic del barroc, un petit rosetó circular i el portal amb arc de mig punt de pedra i maó. Al 1941 es va col·locar la figura de la Mare de Déu que presideix l'altar. Més informació

Can Bruguera (la Batllòria)

Construït pels Gualba, Barons de Montnegre, en substitució del Castell que havien tingut a Sant Martí de Montnegre. El gran i ambiciós edifici, amb aires de palau, es va bastir entre finals del segle XV i el segle XVI. Era un edifici rectangular de planta baixa i dos pisos, i un gran pati central. El portal d'entrada principal, amb arc de mig punt adovellat és al carrer de Riells. A la resta de façanes hi ha belles finestres conopials de granit, decorades amb cares humanes i lòbuls. Destaquen les que presenten caps alats o animals fabulosos, amb cap humà i cos d'au, que sostenen escuts.
El casal, juntament amb el Ribot i la capella de la Mare de Déu de l'Esperança, va ser la llavor del que coneixem com La Batllòria. Amb el casal, la Batllòria es va convertir, a començament del segle XVI, en el centre administratiu del terme del castell de Montnegre.
Avui en dia és la seu de l'Observatori de la Tordera. Més informació

Les cases del carrer Major i les voltes de la plaça (s. XVI-XVII)

El carrer Major es va constituir al llarg dels segles XVI-XVII com una ampliació cap a ponent de la vila, més enllà de la muralla. En aquests període de bonança econòmica, molts celonins van decorar portals i finestres de pedra amb motius populars i símbols del seu ofici, com ara Can Maitanquis, Can Lleonart, Can Besa, Can Boada o Can Cortada.
Les voltes, construïdes pels volts del segle XVI, cobreixen l'entrada de sis cases de la Plaça tot formant una galeria. D'aquestes cases, destaca la bella finestra lobulada de Can Bonsoms (s. XVI). Més informació

Església parroquial (s. XVII-XVIII)

Amb el creixement de la vila al voltant del nucli fortificat de l'actual barri dela Força, l'església de SAnt Martí de Pertegàs va anar quedant cada cop més petita i allunyada. L'any 1634 s'inicià la construcció d'una nova església consagrada a Sant Martí, que ha esdevingut l'element emblemàtic del nostre patrimoni. L'edifici, característic del barroc, s'inaugurà el 1703. És de planta rectangular, amb capelles laterals entre els contraforts, i absis octogonal.
L'element més característic és la façana, decorada amb un monumental esgrafiat del 1762, la més destacada del barroc català tant per la gran superfície que ocupa com pel seu bon estat de conservació. Està organitzada com un gran retaule, amb representacions d'arcàngels i altres figures, entre elles Sant Celdoni i Sant Ermenter.
La portada, acuradament treballada en marbre, és de 1753, coronada amb una escultura de Sant Martí realitzada per Lluís Montané el 1953.
També són dignes de destacar el baldaquí d'estil neoclàssic, de F. Folguera (1953), i les pintures murals de l'absis, d'I. Roig de Casas (1960). Més informació

Can Ramis (plaça de la Vila, 23-26)

S'hi van fer unes reformes importants cap a l'any 1950. Bona part dels elements originals es van mantenir, afegint-n'hi d'altres, com la bella galeria d'arcs carpanells del segon pis, procedents de Barcelona. A la llinda principal destaca l'escut de la casa Ramis.

Hospital de St. Antoni (s. XVII-XVIII, carrer Major, 51-53)

L'Hospital de Sant Antoni, o de Pobres i Malalts, consta de dos edificis: l'Hospital pròpiament dit, i una capella. El primer té un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb un relleu a la part superior presentant la crucifixió. La capella, construïda el 1752, conserva un retaule barroc.
Actualment és la seu de l'Oficina de Turisme municipal. Més informació

Olzinelles

Dins l'àrea del Montnegre, trobem les esglésies que antigament foren nuclis de població amb entitat municipal pròpia. A Olzinelles, l'església de Sant Esteve ja apareix documentada l'any 1083. Les obres que li donaren pràcticament l'aspecte actual corresponen a 1574, quan es va refer pràcticament l'edifici. L'església és de planta de creu, amb un absis semicircular i dues capelles laterals obertes a la nau central. La portada és de granit, i té un frontó semicircular amb una creu esculpida. Més informació

Sant Martí de Montnegre, Vilardell, Fuirosos

A Vilardell, hi ha l'església de Sant Llorenç, amb elements dels segles XII-XIII i XV-XVI. Es va restaurar el 2011. A Sant Martí de Montnegre trobem dues esglésies: la de Sant Martí, dels segles XVII-XVIII, d'una sola nau amb dues capelles laterals, i la de Santa Maria, construïda al segle XVIII, derruïda durant la Guerra Civil i restaurada gràcies a una iniciativa particular el 2009. I a Fuirosos, hi trobem la senzilla església de Sant Cebrià, construïda entre els segles XVI i XVIII. Més informació

Masies

D'entre les cases de pagès dels voltants de Sant Celoni destaquen Can Lligada, de finals del XVI i ampliada cap a l'any 1755, i Can Riera de l'Aigua, Can Domènech, amb un arc conopial, Can Minuart i Can Sallés, que són masies típiques dels segles XVI-XVIII.
A la zona del Montnegre, trobem exemples notables de masies i cases pairals dels segles XVI al XIX. A Sant Martí de Montnegre, Ca l'Arabia i Can Ginestar (s. XVI), Can Cases (1636), Ca l'Auladell i Can Preses (s. XIX); a Fuirosos, Can Terrades i Can Bach (s. XVI), Can Riera de Fuirosos i Ca l'Oller (s. XIX); a Vilardell, Cal Batlle (s. XIX), i a Olzinelles, Can Valls (finals del XVI o principis del XVII, ampliada a finals XIX), Ca l'Agustí, Can Draper, i Ca l'Alzina Nou

Elements de l'activitat econòmica tradicional

Els pous de glaç o de neu i els forns de pega que encara podem observar són, a banda d'elements importants del patrimoni arquitectònic de l'època moderna, mostres d'un sistema de producció preindustrial i testimoni de la importància que van arribar a tenir aquestes activitats per a l'economia rural de la zona del Montnegre fins al primer terç del segle XX.
El pou de glaç de Can Draper es troba prop de la masia de Can Draper, al camí d'Olzinelles. És de planta circular, cobert amb volta per aproximació de filades. A la llinda de l'obertura, hi ha gravada la data de "1771". Els murs estan bastits amb carreuons i la cúpula amb maó. Aquesta es recolza sobre una banqueta circular que sobresurt de l'excavació del subsòl.
Els forns de pega de Can Valls es troben al peu de la carretera d'Olzinelles, a Can Valls. Es tracta de tres grans recipients de ceràmica oval datats al segle IX-X, d’uns 2 metres d’alçada cadascun, un al costat de l'altre. Un dels forns es conserva pràcticament sencer. La pega, substància viscosa i fosca, s'obtenia mitjançant la cocció lenta de soques de pins i alzines, i s'utilitzava com a combustible per l'enllumenat públic i per impermeabilitzar vaixells i recipients.
Altres exemples d'instal·lacions industrials tradicionals que podem trobar a l'àrea del Montnegre són el forn de rajoles que es conserva a Ca l'Agustí (Olzinelles), i el forn de vidre, que dóna nom a la masia de Fuirosos.

Repòs (Ll. Montané, 1953)
Instal·lada entre el passeig de Lluís Montané i la plaça de la Biblioteca, és una reproducció en bronze que representa la figura d'una dona asseguda, amb expressió de serenitat en el seu rostre. La col·locació del Repòs (2/01/05) va coincidir amb el centenari del naixement de l'artista.

Estàtues de Sant Martí a la façana i l'altar de l'església parroquial (Ll. Montané, 1953)

En el 200 aniversari de la creació de la portada de l'església parroquial, es va encarregar a Lluís Montané dues estàtues: una estàtua que coronés la portada, i una altra per a l'altar major. La de la portada és de formes sinouses i dinàmiques, i s'integra perfectament amb la decoració barroca de l'entorn. Aquest estil contrasta amb la de l'altar, més estàtic i hieràtic, en consonància amb l'estil neoclàssic de l'absis.