| | DOCUMENTS  PatrimoniUn passeig per la història i l'arquitecturaCarrusel d'imatges 1 Carrusel d'imatges 2- Esglésies
 Capella de Sant Ponç (plaça Rafel Ferrer)
Formava part de l'antic hospital de mesells o leprosos anomenat de Sant Nicolau, situat fora de la muralla.
Tot i ser d'estil romànic és un edifici tardà, de finals del segle XII o del XIII, és d'una sola nau, amb absis semicircular i contraforts exteriors.
 Església Parroquial (plaça de l'Església)
Aquesta obra ambiciosa, començada l'any 1634, ha esdevingut l'element emblemàtic del nostre patrimoni. L'edifici, característic del barroc, es va inaugurar el 1703. És de planta rectangular, amb capelles laterals entre els contraforts i absis octogonal. L'extraordinària façana està coronada amb un capcer semicircular. La portada, acuradament treballada en marbre, és de 1753.
 El més destacat, però, és la decoració esgrafiada de 1762, amb figures al·legòriques de virtuts (Fe, Esperança, Caritat, Justícia), arcàngels, sants, àngels músics que s'ordenen en la façana formant un retaule monumental. La imatge de Sant Martí, del celoní Lluís Montané, és de 1953.
 Sant Martí de Pertegàs (parc de la Rectoria Vella)
La primitiva parròquia del terme, apareix en documents del segle XI. L'església, d'origen romànic, es va ampliar considerablement en el segle XIV. Les restes actuals corresponen a una part de la nau central, coberta amb volta de canó d'arc apuntat.
 Mare de Déu de l'Esperança (c. Major, la Batllòria)
Constitueix el cor, jutament amb l'antic hospital de pelegrins, del que posterioment seria el nucli urbà de la Batllòria. Es va començar al segle XVI i es va ampliar cap a l'any 1634
 Dins l'àrea del Montnegre, trobem les esglésies que antigament foren nuclis de població amb entitat municipal pròpia. A Olzinelles, l'església de Sant Esteve ja apareix documentada l'any 1083. Les obres que li donaren pràcticament l'aspecte actual corresponen a 1574, quan es va refer pràcticament l'edifici. L'església és de planta de creu, amb un absis semicircular i dues capelles laterals obertes a la nau central. La portada és de granit, i té un frontó semicircular amb una creu esculpida. A Vilardell, hi ha l'església de Sant Llorenç, amb elements dels segles XII-XIII i XV-XVI, que actualment està sent restaurada. A Sant Martí de Montnegre, l'església de Sant Martí, dels segles XVII-XVIII, d'una sola nau amb dues capelles laterals. I a Fuirosos, hi trobem la senzilla església de Sant Cebrià, construïda entre els segles XVI i XVIII.
- Masies
 D'entre les cases de pagès dels voltants de Sant Celoni destaquen Can Lligada, de finals del XVI i ampliada cap a l'any 1755, i Can Riera de l'Aigua, Can Domènech, amb un arc conopial, Can Minuart i Can Sallés que són masies típiques dels segles XVI-XVIII.
 Dins el terme municipal, a la zona del Montnegre, trobem exemples notables de masies i cases pairals dels segles XVI al XIX. A Sant Martí de Montnegre, Ca l'Arabia i Can Ginestar (s. XVI), Can Cases (1636), Ca l'Auladell i Can Preses (s. XIX); a Fuirosos, Can Terrades i Can Bach (s. XVI), Can Riera de Fuirosos i Ca l'Oller (s. XIX);
 a Vilardell, Cal Batlle (s. XIX), i a Olzinelles, Can Valls (finals del XVI o principis del XVII, ampliada a finals XIX), Ca l'Agustí, Can Draper, i Ca l'Alzina Nou. També cal esmentar el pou de glaç de Can Draper (1771) i els forns de pega de Can Valls.
- Edificis civils d'interès
 Ajuntament (plaça de la Vila, 1)
Obra de J. Domènech Mansana, de 1926, té una estructura esglaonada de la qual sobresurt la torre central amb rellotge i campanar de ferro. El cos central se sosté amb un sòlid pòrtic d'arcs rebaixats. Destaquen la decoració amb maons i els poderosos ràfecs de les teulades.
 Can Ramis (plaça de la Vila, 23-26)
S'hi van fer unes reformes importants cap a l'any 1950. Bona part dels elements originals es van mantenir, afegint-n'hi d'altres, com la bella galeria d'arcs carpanells del segon pis, procedents de Barcelona. A la llinda principal destaca l'escut de la casa Ramis.
 L'Escorxador (passeig de la Rectoria Vella)
De J. Domènech Mansana. Segueix la forma típica de masia basilical, amb el cos central més elevat que els laterals, permetent una bona il·luminació. El portal principal és un arc de totxo, i tot l'edifici descansa sobre un sòcol de les característiques pedres de riera. Actualment és la seu de la biblioteca municipal.
 Hotel Suís (plaça de la Vila, 15-16)
Casa pairal a la vila de la família Valls d'Olzinelles, construïda el 1886. L'edifici es compon de planta baixa, amb un gran pòrtic encarat a la plaça, i dos pisos resolts en rigorosa simetria classicista. Un frontó triangular, amb inscripcions i l'escut heràldic de la família Valls, corona la façana principal.
 La Tèrmica (carrer de Campins, 2-4)
Construïda per J. Domènech Mansana Del 1925-30, és una petita nau de tipus industrial utilitzada com a central tèrmica per produir energia elèctrica. A més de les grans arcades que s'obren a les façanes, la caracteritza el curiós dipòsit cilíndric disposat sobre un alt pilar de carreus de granit. En l'actualitat és la seu de l'arxiu municipal.
 La Rectoria Vella (parc de la Rectoria Vella)
Era l'habitatge del rector i dels sacerdots de Sant Martí de Pertegàs. És un magnífic exemple de casal gòtic civil del segle XV, de planta rectangular estructurada a l'entorn d'un pati central. Les galeries d'arcs conopials de maó del segon pis corresponen al segle XVI. Al primer pis del pati destaca un gran finestral tripartit amb esveltes columnes gòtiques.
- Escultures i monuments
 Salomé (Ll. Montané, 1954)
Instal·lada a la plaça de l'Estació, representa una noia jove dansant. És una peça que ha estat fosa en bronze, fa aproximadament dos metres d'alçada i esdevé el símbol d'acollida de la capital del Baix Montseny.
 Repòs (Ll. Montané, 1953)
Instal·lada entre el passeig de Lluís Montané i la plaça de la Biblioteca, és una reproducció en bronze que representa la figura d'una dona asseguda, amb expressió de serenitat en el seu rostre. La col·locació del Repòs (2/01/05) va coincidir amb el centenari del naixement de l'artista.
 Dona amb nines (C. Colomo)
Presideix l'entrada de llevant de Sant Celoni al barri de les Borrelles, és una obra que forma part d'una sèrie sobre diverses venus primitives, feta amb pedra calcària de Sant Vicenç.
 Ball Gitanes (C. Colomo)
Ubicada a la plaça de la Vila, commemora el vintè aniversari del ball de gitanes. La peça consisteix en una base rodona de fusta, element que evoca el ball, sobre la qual es poden veure els peus d'un ballador i els d'una balladora amb una resolució realista. Darrere d'aquests s'alcen dues columnes de base quadrada que són els que donen volum al conjunt.
 Monument a la Creu Roja (J. Kaso)
Situada als jardins del carrer de la Creu Roja, a la zona del Pertegàs, és un monòlit de pedra modelada en memòria de Henry Dunant, fundador de la Creu Roja. Representa diverses figueres humanes que simbolitzen voluntaris i persones que reben ajut.
 Ombres... sobre un poema (M. de Rooij)
És un monument dedicat a la Diada Nacional de l'11 de Setembre. Està instal·lat a l'avinguda Onze de Setembre i consisteix en una pèrgola que projecte una ombra on es pot llegir 11S i 1714. Al peu del conjunt hi ha una placa amb un poema de Josep Carner.
 Homenatge a les persones donants de sang (G. Auleda)
L'escultura no és estàtica, la diagonal ja ens indica el seu moviment. Amb aquests vaixells ens arriba allò que realment necessitem, la vida, l'esperança, els somnis...,
Instal·lada al carrer de Comte Borrell (entre carrer de la Creu Roja i carrer Bruc).
- Ball de gitanes
 El Ball de Gitanes és un ball típic del Vallès que es balla en les festes de Carnaval. El Ball de Gitanes de Sant Celoni està documentat l'any 1767, tot i que les seves arrels es troben en els ritus agraris ancestrals per afavorir la fertilitat de la terra i l'inici del cicle primaveral. El ball de gitanes s'ha anat transformant amb el temps adaptant-se als nous costums. En els seus inicis, la música es realitzava amb els instruments tradicionals: tamborino, flabiol i sac de gemecs, acompanyats pels picarols dels balladors. Els que sabien tocar els instruments s'encarregaven de composar les músiques, que eren diferents en cada colla. Posteriorment s'hi afegiren les castanyoles. Aleshores el ball típic era l'espolsada, que consistia en un sotragueig ràpid del peu amb la punta encarada a terra i ben arran del sol. Els balladors més espectaculars eren aplaudits i distingits pel públic.
El ball es recuperà en els anys 50 i els 60 i definitivament el 1981. Des d'aleshores es tornen a ballar les gitanes a Sant Celoni els diumenges de carnaval, acompanyades dels elements tradicionals de la festa: els diablots, el Vell i la Vella i el capità de cavalls.
 Els personatges de la Comparsa són el Capità de Cavalls, que cavalca acompanyat pels seus cavallers, vestits elegantment de negre i tocats amb barret de copa. El Vell i la Vella són les autoritats de la Colla de Gitanes. El Vell és la personificació de l'Hivern i, de la Vella naixerà la nova estació:la Primavera. Els representen dues persones disfressades com els avis d'abans. Els diablots, grans i menuts, porten màscara amb banyes, roba vermella i una faixa negra d'on pengen els esquellots que amb el seu soroll invoquen els mals esperits; els diablots s'encarreguen d'esvalotar el públic durant la cercavila i de mantenir l'ordre a la plaça, on també fan befa d'algun esdeveniment que hagi passat durant l'any.
 Les colles del ball de Gitanes entren a la plaça amb el galop d'entrada. Comencen els petits (Colla del Filferro) amb el Passeig, on es van formant les lletres S C, inicials de Sant Celoni, que ja es feien en el segle passat i la polka. Després la Vella s'engresca i surt a ballar amb el Vell. Li venen, però, els dolors de part i, assistida pels diablots, apareix un animal, cada any diferent: gat, cabra, conill, gallina... que simbolitza el naixement de la primavera. Ara és el torn dels grans (Colla del ferro) que es reparteixen els balls: Entrada de Ball, Jota, Contradansa, Polka, Frandola, peça sorpresa i el Vals i s'acaba la festa amb el Galop de Sortida. El públic anima als balladors durant la polka cridant Ferro!
 La roba dels balladors està inspirada en els vestits antics. Els homes vesteixen pantalons i camisa blanca i americana negra. La faixa i el barret són vermells i aquest, està decorat amb una ploma. Als turmells hi porten camals amb picarols i cintes de colors. Les dones porten un vestit blanc curt i un mantó de Manila a l'esquena. Tant els balladors com les balladores toquen les castanyoles, fent dringar els picarols foragiten els mals esperits.
| Informació publicada l'11 d'octubre de 2005 | |
|
