Dades Generals
Sant Celoni estā situat a l'extrem de llevant del Vallčs Oriental, en contacte amb la Selva i el Maresme, centrat per la vall mitjana de la Tordera. A mig camí entre Barcelona i Girona, esdevé un nucli estratčgic en l'eix de comunicaciķ més important de Catalunya amb Europa i és també portal privilegiat del Montseny i del Montnegre-Corredor, espais naturals de gran riquesa i bellesa paisatgística. Al bell mig de la conca de la Tordera, la vila es configura com el punt principal de referčncia del Baix Montseny, comarca natural poblada des de molt antic.
El municipi, de 64,4 km˛ d'extensiķ, consta de dos nuclis urbans: Sant Celoni, el més poblat (15.808 habitants) i La Batllōria (1.097 habitants), a uns 5 quilōmetres al nord-est. El terme municipal també inclou Vilardell, Sant Martí de Montnegre, Olzinelles i Fuirosos, nuclis de l'ārea del Montnegre que en el passat havien constituīt municipis amb diverses fķrmules d'agrupaciķ.
Breu histōria
Els primers celonins habitaven en masies disperses agrupades al voltant de la parrōquia de Sant Martí de Pertegās. En el segle XI els senyors del Montseny van fer construir una capella dedicada a Sant Celoni al peu del camí ral de Barcelona a Girona.
A l'inici del segle XIII ja hi havia 72 focs o cases, i a mitjan del XIV la poblaciķ ja s'acostava al miler d'habitants. L'any 1370 els hospitalers aprovaven les ordinacions de bon govern, unes de les primeres a Catalunya, palesant la puixanįa i bona organitzaciķ de la vila. El 1405 Sant Celoni passā a ser propietat dels Cabrera, que completaven així els seus dominis en el Montseny.
Durant l'edat mitjana la vila de Sant Celoni estava a les mans dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. La vila fortificada és el que avui coneixem amb el nom de barri de la Forįa. L'economia de Sant Celoni es regia principalment per l'artesania i el mercat, on tots els pobles de les rodalies trobaven estris i eines necessāries per cultivar la terra. Així ho demostren els oficis existents a la vila: botiguers de teles, mercaders, teixidors, vanovers i flassaders, pentinadors de llana, sastres, sabaters, adobers, assaonadors, basters, fusters, ferrers, moliners, flequers, carnissers...
La importāncia dels teixidors de llana i lli propiciā el naixement de la indústria tčxtil a finals del segle XIX i principis del XX, afavorida també per l'arribada del ferrocarril l'any 1860. El relleu a aquesta vitalitat, tradicionalment vinculada al comerį, l'agricultura i la ramaderia, ha estat pres per la considerable implantaciķ industrial, esdevinguda essencialment al llarg del segle XX, erigida els darrers anys com el principal motor de l'economia local, complementat pel dinamisme del sector comercial i la puixanįa dels serveis.
Topōnim
Sant Celoni és la traducciķ del llatí Sanctum Celedonium i Sancti Celedonii. A través dels segles el nom ha tingut moltes grafies: Sancti Celidonia, Sant Celdoni, Sent Salony, Sanseloni, San Celoni.
El nom és originari d'un mārtir cristiā, del qual rebé el nom la capella que es construí a peu del camí ral de Barcelona a Girona. La bona situaciķ geogrāfica de la capella i l'empenta de l'orde militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, propietaris de la vila des de 1151, propiciaren el creixement de cases al seu entorn, la fortificaciķ de la vila i la creaciķ del mercat fora muralla (segle XII). Aquest nucli de poblaciķ prengué el nom de la capella: Sant Celoni.
Sant Celoni a la Viquipčdia
Llibret: Un passeig per la histōria i l'arquitectura
