La Tordera i altres espais fluvials

Qualitat de les aigües

La vegetació de ribera

Les Llobateres. Un aiguamoll a la conca mitjana de la Tordera

Els horts urbans

El verd urbà

Els espais naturals protegits: el Montnegre i el Montseny

 

 

 


Tornar amunt(1)La Tordera i altres espais fluvials

La Tordera a la BatllòriaLa Tordera és un riu de règim pluvial que neix a la Font Bona de Sant Marçal, al municipi del Montseny (Vallès Oriental), a una altitud de 1100 metres aproximadament. El riu discorre a través de les comarques del Vallès Oriental, la Selva i el Maresme, i finalment desemboca entre les localitats de Blanes i Malgrat després de recórrer prop de 60 km i formant un petit delta de 8 km2.

Sant Celoni es situa a l'entrada del curs mitjà d'aquest riu. En aquest tram el riu té sentit SW-NE i presenta un desnivell molt suau, a l'entorn dels 30 m.

A partir de les dades de cabals de l'Agència Catalana de l'Aigua a l'estació d'aforament EA 15 de Sant Celoni, s'ha arribat a un seguit de conclusions respecte al règim fluvial. L'estació d'aforament de Sant Celoni representa un dels tres controls d'aforament del riu Tordera i presenta una conca aforada de 125 km2.

El seu cabal mitjà diari és aproximadament 69.984 m3/dia, tenint com a referència l'estació de mesura de Sant Celoni (0,81 m3/s).

Quatre Ponts sobre el PertegàsCom a riu mediterrani es caracteritza per tenir poc cabal, ser força irregular i tenir avingudes poc freqüents però molt importants.

Els cursos tributaris que circulen pel terme de Sant Celoni són curts i salven desnivells més destacats a la banda del Montnegre que a la del Montseny. Els més rellevants són la riera d'Olzinelles, el sot de Bocs, i les rieres de Vilardell, del Montnegre, del Bosc i de Fuirosos per la banda dreta (Montnegre); i la riera de Pertegàs, i els torrents de les Illes, de Telleda, da Can Trompa y de Terrades, per la banda esquerra (Montseny). El Riu-sec i la riera de Gualba no passen pel terme però hi limiten en el punt de confluència amb la Tordera. Tots aquests cursos s'encaixen en el relleu, creant valls força tancades i de morfologia abrupta, especialment al sector del Montnegre.

 

 

 


Tornar amunt(2)Qualitat de les aigües

qualitat aiguaPel què fa a la qualitat de les aigües, a partir de l'índex simplificat de qualitat de l'aigua (ISQA), es dedueix que la qualitat de les aigües en aquest tram del riu Tordera és molt alta. Aquest índex pren valors entre 0 i 100, indicant una major qualitat quan més a prop s'està de 100. L'ISQA però, només té en compte per a la seva valoració, la temperatura de l'aigua, l'oxigen dissolt, la matèria en suspensió, la conductivitat i l'oxidabilitat.

Les dades obtingudes a les tres estacions existents a Sant Celoni varien de manera poc significativa, sobretot pel que fa a les estacions de Sant Celoni i la emplaçada abans de l'EDAR, essent la que més difereix la de la Batllòria. Es poden consultar les dades de qualitat de les aigües al web de l'Agència Catalana de l'Aigua.

Referent a l'índex biològic BMWPC, s'han analitzat dades de dues fonts diferents, per una banda de l'Agència Catalana de l'Aigua, provinents de les mateixes estacions que les analitzades per l'índex físico-químic.

Aquest índex utilitza com a indicadors 131 famílies de macroinvertebrats i les puntua segons la seva sensibilitat a la contaminació. La suma dels valors de totes les famílies identificades dóna el valor final de l'índex. A partir d'aquest es classifiquen les aigües en 5 classes, les quals es corresponen a nivells diferents de qualitat ecològica de les aigües. Valors superiors a 50 són indicadors d'aigües netes i molt netes i valors per sota de 50 indiquen diferents graus de contaminació. Un BMWPC inferior a 10 és indicador d'aigües molt contaminades.

Els valors obtinguts a l'estació emplaçada abans de l'EDAR mostren unes aigües molt netes, ja que el rang que presenten es troba entre 61 (el maig del 2000) i 95 (l'octubre del 2001), obtenint una mitjana de 79, valor indicatiu d'aigües netes o molt netes.

Per altra banda, l'estació del nucli de Sant Celoni presenta un rang d'entre 50 (l'abril del 2001) i 74 (el maig del 2003), amb una mitja de 57. D'aquestes dades se n'obté una qualitat de les aigües bona, amb indicatius d'aigües netes, ja que en cap de les observacions, s'han obtingut dades inferiors a 50, llindar per sobre del qual indica aigües netes.

L'estació referent a la Batllòria és la única que indica aigües contaminades. El rang de dades que presenta del període estudiat va des d'un valor de l'índex de 10 (maig del 2000) a 62 (abril del 2002), amb una mitjana de 40,8. Aquests valors indiquen que, si bé en algun moment s'han detectat aigües altament contaminades (valors de BMWPC molt baixos, de 10 i de 30), la mitjana indica aigües amb alguna contaminació, ja que el valor augmenta fins arribar al 40 i per tant, més proper al llindar d'aigües netes.

 

 

 


Tornar amunt(3)La vegetació de ribera

VernAl entorn de La Tordera i resseguint els torrents i rieres formant estretes taques de vegetació hi és present en un estadi més o menys degradat el bosc de ribera i fondals.

Les activitats antròpiques que s'han generat a l'entorn de la Tordera i els seus afluents (sobretot activitats industrials: polígon industrial i instal·lacions de tractament d'àrids) han esdevingut la principal causa de l'alteració que ha sofert el bosc de ribera potencial de la zona.

La comunitat que es troba més estesa és el bosc mixt de ribera, present majoritàriament en tots els torrent i rieres, on abunden les espècies arbòries tals com el vern (Alnus glutinosa), el freixe (Fraxinus angustifolia), diferents espècies de salzes (Salix sp), l'om (Ulmus minor) i l'avellaner (Corylus avellana).

freixeA l'estrat arbustiu i herbaci solen ser presents l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el jonc (Juncus sp), el saüc (Sambucus nigra), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'ortiga borda (Laminum flexuosum), l'ortiga pudent (Stachys sylvatica), la sarriassa (Arum italicum), la cua de cavall (Equisetum telmateia), els càrex (Carex sp), i el mill gruà (Lithospermum purpurocaeruleum).

La composició d'espècies vegetals dels diferents cursos d'aigua varia segons l'alçada, l'orientació, el règim de cabal d'aquests.

En aquells cursos d'aigua més antropitzats, les espècies arbòries de ribera pròpies del bosc de ribera, es troben desplaçades per la robínia (Robinia pseudoacacia), espècie invasora.

SalzeAls fons de valls en concret a les parts silícies humides del Montnegre, s'ubiquen petits bosquets d'avellaner (Corylus avellana), acompanyats del polístic setífer (Polystichum setiferum).

Lligats principalment a la Tordera i com a conseqüència de les avingudes periòdiques que pateix aquesta llera, els herbassars de ribera enriqueixen i aporten diversitat del bosc de ribera. Les espècies herbàcies que dominen aquests herbassars són el càrex pèndul (Carex pendula), la boga (Typha angustifolia), el canyís (Phragmites australis), l'ortiga (Urtica dioca), l'ortiga borda (Lamium flexuosum), la sarriassa (Arum italicum) i el raïm de moro (Phytolacca americana) com espècie pròpia d'aquells trams més antropitzats, per abocaments i altres actuacions.

A bona part dels cursos d'aigua la vegetació de ribera ha estat substituïda en part per plantacions d'arbres de ribera per a la producció de fusta, així és habitual trobar-hi al entorn d'aquests torrents i al entorn de la Tordera plantacions de plàtans (Platanus sp), pollancres (Populus nigra) i cirerers (Prunus avium).

 

 

 


Tornar amunt(4)Les Llobateres. Un aiguamoll a la conca mitjana de la Tordera

Les LlobateresL'any 1998 eren uns camps de conreu del paratge de les Llobateres, on es va iniciar l'extracció de sorres i graves per a la construcció. L'excavació va permetre l'aflorament d'una làmina d'aigua permanent, procedent de l'aqüífer, que es va decidir deixar a la vista tot creant una zona d'aiguamoll i la cessió dels terrenys públics. La restauració es va iniciar al mateix temps que es portava a terme l'explotació de la gravera, de manera que la zona va començar a tenir funcions d'aiguamoll de manera immediata. Així, s'observa la presència d'espècies característiques d'aquests espais naturals des del 1998. Les Llobateres es van inaugurar al públic el maig de 2007, i els treballs finals d'adequació hidràulica van acabar a finals del 2008.

La creació de l'espai natural de les Llobateres ha permès:

  • Potenciar la diversitat vegetal, faunística i paisatgística del curs mitjà de la Tordera, especialment aquella lligada als ambients humits.
  • Potenciar l'ús de la zona com a espai dedicat a la recerca,a la conservació de la biodiversitat, a l'ús social i a l'educació ambiental.

 

Les Llobateres Les Llobateres

 

 

 


Tornar amunt(5)El verd urbà

Plaça del BestiarEls espais verds urbans són aquelles zones no urbanitzades del tram urbà destinades a zona verda. En aquest concepte s'engloben les places, els parcs, els jardins, les zones lliures, el verd viari, etc.

Hi ha varies funcions d'aquests espais que defineixen la seva presència en la trama urbana:

  • L'esmorteïment i esponjament de la trama urbana.
  • La millora ambiental del nucli urbà.
  • La potencialització de les àrees d'ús col∙lectiu, destinades al lleure, descans i trobada.

Alhora, els espais verds han de ser un intent de reconstrucció de mecanismes i sistemes de la natura dins de les poblacions. En aquests fets es fonamenta la importància de l'existència i el tractament del verd en un sistema urbà o periurbà, així com el manteniment i la millora qualitativa d'aquestes àrees.

Jardins de la Rectoria VellaDes de l'Organització Mundial de la Salud (OMS) s'estableix que l'índex òptim de relació entre espais verds i nombre d'habitants és de 10 m2/habitant. En aquest sentit, segons les dades disponibles, la superfície d'espais verds en sòl urbà consolidat és de 342.990 m2, el que suposa, amb una població censada de 16.905 habitants l'any 2010, una ràtio de 20,3 m2/hab., superior als estàndards de l'OMS.

Taula 1: Superfície zones Verdes Urbanes

 

Els espais verds de Sant Celoni són, en general, de petites dimensions i es troben repartits per tota la ciutat. Això significa presència de verd arreu, però suposa, alhora, dificultat en el manteniment a causa de les dimensions i la seva fragmentació.

Taula 2: Tipologia Zones Verdes Urbanes

Gràfic 1: Tipologies d'espais verds i superfície per tipologies

 

La diversitat de l'arbrat viari de Sant Celoni es acceptable (34 espècies diferents). El municipi es troba en fase de consolidació del seu patrimoni arbori. Aquest conjunt de l'arbrat viari presenta un valor i interès creixent, però encara de manera incipient, ja que està format, majoritàriament, per arbrat jove.

Aquest conjunt té algunes joies aïllades de gran interès com poden ser les alineacions d'arbrat de grans dimensions a la Carretera Vella i al Safareig de La Batllòria, al passeig dels Esports o la Plaça de l'Estació, si bé aquesta alta concentració de plàtans (Platanus x hispanica) pot produir problemes en cas de malures importants. També hi ha alguns arbres singulars poc coneguts com pot ser el suro del carrer Eduard Domènech o el cirerer d'arboç d'Av. de la Pau.

On rau, però, el interès patrimonial més destacat de l'arbrat municipal és en l'àmbit dels parcs i jardins municipals, amb conjunts i exemplars que han arribat als nostres dies en molt bones condicions.

Gràfic 2. Espècies arbòries més abundants

 

 

 


Tornar amunt(6)Els espais naturals protegits: el Montnegre i el Montseny

El terme municipal de Sant Celoni està afectat per dos espais naturals protegits inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN): el Montseny i els massissos del Montnegre i el Corredor. El primer d'aquests espais afecta per proximitat, el segon perquè gran part del terme es troba dins l'espai.

El Montseny ha estat declarat Parc Natural pel Decret 105/1987 de 20 de febrer i l'any 1978 la UNESCO va incloure el Montseny dins la xarxa mundial de reserves de la biosfera del programa MaB (Home i Biosfera)

 

El Parc Natural del Montnegre i el Corredor

Pont de Can Plana (Olzinelles)

Aquest Parc Natural del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina) inclou els sectors geogràfics de la Serralada Litoral Catalana que s'aixequen entre el mar, la riera d'Argentona i el riu Tordera, comprenent diverses serres de les que en són les més importants les de Montnegre i el Corredor. El territori delimitat ocupa sòls pertanyents als municipis d'Arenys de Munt, Dosrius, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera, a la comarca del Maresme, Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Villalba Sasserra, a la comarca del Vallès Oriental; i Fogars de Tordera, a la comarca de la Selva té una superfície protegida de 15.010 ha.

Sant Cebrià de FuirososEl Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina) va ser aprovat en data de 20 de juliol de 1989 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 1.300 d'1 de juny de 1990 i l'òrgan gestor del Parc és la Diputació de Barcelona. Actualment aquest Pla Especial està en fase de revisió.

Dins del terme de Sant Celoni el Pla especial defineix una zona forestal d'alt interès ecològic i paisatgístic, que engloba les cotes més elevades del Montnegre; una zona forestal consolidada, que abasta una bona part dels vessants de la muntanya; uns entorns de rieres, torrents i embassaments, que inclouen les parts altes del torrent de Fuirosos, bona part del torrent del Bosc, quasi tota la riera del Montnegre i una part de la riera d'Olzinelles més amunt de Can Valls; defineix també algunes zones forestals de recuperació, unes zones agrícoles, i unes zones de regulació complementària. Cada una d'aquestes zones està afectada per una regulació complementària. Cada una d'aquestes zones està afectada per una regulació específica, a més de la general que regeix per a tot l'àmbit del Pla. Es pot consultar al web del Parc.

 

Centre de Documentació del Parc del Montnegre i el Corredor. Sant Celoni

La Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sant Celoni van signar el 1991 un conveni de col·laboració per a la creació del Centre de Documentació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, que s'ha instal·lat a l'edifici municipal de la Rectoria Vella. En el centre de documentació s'hi apleguen prop de mil documents, entre llibres, articles, revistes i fotografies, referits tant als aspectes naturalístics com culturals del massís, especialment en el seu vessant vallesà. A més, l'Ajuntament de Sant Celoni, mitjançant el seu programa d'activitats, potencia i realitza tasques de recerca i investigació sobre el massís del Montnegre i el Corredor i vetlla per la defensa del patrimoni cultural i natural de la comarca, col·laborant i subvencionant estudis sobre temes mediambientals i del patrimoni historicoartístic.

 

El Parc Natural del Montseny

Santa Fe del Montseny

D'acord amb la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana, text refós de 9 d'abril de 1976, el Pla especial d'ordenació va ser promogut per la Diputació de Barcelona i aprovat per la Comissió Provincial d'Urbanisme de Barcelona de 26 de juliol de 1977 (publicat al BOP número 222 de 16 de setembre de 1977) i promogut per la Diputació de Girona i aprovat per l'Ordre del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme de 26 de gener de 1978 (publicat al BOP número 62 de 16 d'abril de 1978).

Fageda de Santa FeA partir de l'any 2006 es va iniciar el procés de revisió i modificació del pla especial. Finalment, el nou instrument d'ordenació del Parc Natural del Montseny, el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny, es va aprovar definitivament l'11 de desembre de 2008 i publicada la seva aprovació en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009.

Aquest instrument atorga a Sant Celoni, tot i estar fora dels límits del Parc, un paper important pel que fa a la connectivitat ecològica amb el Parc del Montnegre Corredor.

Més informació del Parc es pot trobar al seu web.

Comparteix aquest contingut
Comparteix al FacebookCompartir a TwitterCompartir en Whatsapp
Versió per imprimir
Versió per imprimir

Informació relacionada

Ajuntament de Sant Celoni · Plaça de la Vila, 1 · 93 864 12 00 · santceloni@santceloni.cat
Pujar al principi de la pàgina