Diverses zones del massís del Montnegre han patit un atac molt espectacular de l’eruga peluda del suro (Lymantria dispar) que ha deixat rodals totalment defoliats i amb un aspecte devastador. Aquest fet ha provocat molta preocupació ciutadana, tant per les molèsties creades i els danys estètics com per la sensació que els boscos es troben en una situació límit per a la seva supervivència.
Tal com es va explicar en una nota informativa a finals de maig, les erugues es transformen en crisàlides a principis d’estiu i, per tant, s’espera que els arbres, que continuen vius, podran refer la seva capçada de fulles així que les condicions ambientals els ho permetin.
A partir d’ara, però, i fins ben entrat l’estiu, de les crisàlides en naixeran milers i milers de papallones adultes que veurem volant en ziga-zaga pel nostre entorn tant de dia com de nit. Es tracta d’unes arnes mascles la majoria de les que veurem, d’ales de color marrronós, cos prim i antenes plomoses. Les femelles, una mica més grosses i amb les ales d’un color blanc brut amb unes línies fosques, pràcticament no es mouen del lloc on han nascut i esperen ser fecundades.
Com que aquesta plaga té un origen natural, es recomana no realitzar cap actuació ni tractament insecticida. L’existència de molts depredadors naturals, des de micromamífers, ocells, escarabats i també paràsits, farà que la població es vagi estabilitzant fins a tornar a la normalitat. Com a mesures indirectes, es poden fer accions per afavorir la presència de tots aquests depredadors, des de la col·locació de caixes-niu per a ocells insectívors, la conservació d’arbres madurs o vells, fins al manteniment de marges i parets de pedra seca, per exemple.
Pel que fa a l’estat dels boscos, des de l’Ajuntament de Sant Celoni s’ha demanat als organismes competents que realitzin un seguiment de l’afectació i de la capacitat de recuperació dels ecosistemes afectats.