Els primers celonins habitaven en masies disperses agrupades al voltant  de la parròquia de Sant Martí de Pertegàs. En el segle XI els senyors del Montseny van fer construir una capella dedicada a Sant Celoni al peu del camí ral de Barcelona a Girona.
A l'inici del segle XIII ja hi havia 72 focs o cases, i a mitjan  del XIV la població ja s'acostava al miler d'habitants. L'any 1370 els hospitalers aprovaven les ordinacions de bon govern, unes de les primeres a Catalunya, palesant la puixança i bona organització de la vila. El 1405 Sant Celoni passà a ser propietat dels Cabrera, que completaven així els seus dominis en el Montseny.


Durant l'edat mitjana la vila de Sant Celoni estava  a les mans dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. La vila fortificada és el que avui coneixem amb el nom de barri de la Força. L'economia de Sant Celoni es regia  principalment per l'artesania i el mercat, on tots els pobles de les rodalies trobaven estris i eines necessàries per cultivar la terra. Així ho demostren els oficis existents a la vila:  botiguers de teles, mercaders, teixidors, vanovers i flassaders, pentinadors de llana, sastres, sabaters, adobers, assaonadors, basters, fusters, ferrers, moliners, flequers, carnissers...       


La importància dels teixidors de llana i lli propicià el naixement de la indústria tèxtil a finals del segle XIX i principis del XX, afavorida també per l'arribada del ferrocarril l'any 1860. El relleu a aquesta vitalitat, tradicionalment vinculada al comerç, l'agricultura i la ramaderia, ha estat pres per la considerable implantació industrial, esdevinguda essencialment al llarg del segle XX, erigida els darrers anys com el principal motor de l'economia local, complementat pel dinamisme del sector comercial i la puixança dels serveis.

• Topònim
  
  Sant Celoni és la traducció del llatí Sanctum Celedonium i Sancti Celedonii. A través dels segles el nom ha tingut moltes grafies: Sancti Celidonia, Sant Celdoni, Sent Salony, Sanseloni, San Celoni.
  El nom és originari d'un màrtir cristià, del qual rebé el nom la capella que es construí a peu del camí ral de Barcelona a Girona. La  bona situació geogràfica de la capella i l'empenta de l'orde militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, propietaris de la vila des de 1151, propiciaren el creixement de cases al seu entorn, la fortificació de la vila i la creació del mercat fora muralla (segle XII). Aquest nucli de població prengué el nom de la capella: Sant Celoni.