En el casc urbà de la Batllòria encara hi ha restes arquitectòniques de l'etapa més decisiva de la seva història, que va des dels darrers anys del segle XV a les acaballes del segle XVI, situades al carrer Major, al llarg de l'antic camí ral, especialment a la banda nord d'aquella via. Hi destaca el gran hostal, del que hi ha notícia a l'any 1573, regentat per Segimon Nualart que posseïa sota  domini directe del baró Joan Guerau II de Gualba. Les seves restes es mantenten amb un gran pati davanter i una mola d'edificis constituïda a prova de les incursions de malfactors tan freqüents aquella època.


A la mateixa via hi figura una altra construcció, una de les més interessants construccions civils de tota la comarca. Situada a la mateixa banda del carrer Major o antic camí ral, té entrada per aquest a través d'un pati, però amb una porta principal que és el número 1 del carrer de Riells.
En aquesta part de l'edifici es pot observar una portalada i un finestral d'estil gòtic de darreries del segle XV i als altres costats de l'edifici un conjunt de finestrals de tipus gòtic decadent, d'un segle XVI avançat, amb rústegues floridures i figures ornamentals. Aquest casal erigit pels barons de Montnegre, de la casa de Gualba, havia passat a mans, successivament, dels seus posteriors he-reus de les branques Berard, Berard-Ortafà, Berard Santjust, Berard More-ra, Peguera- Berard i, més tard, als barons de Rocafort. L'any 1790, el magistrat Francisco de Zamora, qui freqüentava els bons estatges, va qualificar aquest casal de buena casa, la qual avui no es conserva en bon estat.

A la Batllòria, també s'hi poden veure altres construccions com per exemple el mas Batllori, una interessant construcció del segle XVI.