SETEMBRE 2019Mes següent
DL.DT.DC.DJ.DV.DS.DG.
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30      
Mes anteriorOCTUBRE 2019Mes següent
DL.DT.DC.DJ.DV.DS.DG.
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
Mes anteriorNOVEMBRE 2019Mes següent
DL.DT.DC.DJ.DV.DS.DG.
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930 
Mes anteriorDESEMBRE 2019
DL.DT.DC.DJ.DV.DS.DG.
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     
Notícies
Bosc: L'espai fluvial restaurat a la Tordera
El camí que va paral·lel a la Tordera ens permet anar des de Sant Celoni fins a Hostalric sense trepitjar cap carretera

Bosc, Cuina, Patrimoni

Durant aquest mes d'agost us presentem en aquest web una selecció de 10 passejades i itineraris, 10 receptes de cuina i 10 edificis del nostre patrimoni, una diferent cada tres dies. És una manera de proposar-vos activitats per gaudir d'aquest temps estiuenc, i alhora, de donar a conèixer la riquesa, varietat i bellesa del nostre bosc, la nostra cuina i el nostre patrimoni.

La situació privilegiada de Sant Celoni, porta d'entrada al parc natural del Montnegre i el Corredor i al parc natural del Montseny, fa que puguem gaudir d'una riquesa paisatgística extraordinària. A més, el fet d'estar al bell mig de la conca de la Tordera, creuada pel Pertegàs, fa que el nostre municipi s'hagi convertit en el punt de sortida per fer moltes de les passejades que ens permeten estar en contacte amb la natura.

Espai fluvial de la Tordera

És una pista que es pot prendre des del pont de la Reina, o pont d’Olzinelles, a l’entrada de Sant Celoni, i aviat s’hi podrà accedir també per la passera de can Draper i pel pont nou de la Batllòria. Al llarg del recorregut podem travessar el riu per alguns guals, a Gualba, la Batllòria, la Ferreria, les Llobateres, el Perxistor...

Durant el 2010 i bona part del 2011, Aigües Ter Llobregat (ATLL) ha instal·lat una canonada soterrada per on circularà aigua potable per abastir les poblacions de la conca i l’àrea metropolitana. Com que pot esdevenir un bon daltabaix pel riu, s’han incorporat una sèrie de mesures correctores i un programa de restauració fluvial que comprèn el retorn dels terrenys a la seva forma original, la millora de les condicions hidràuliques del riu i la revegetació. També hi ha actuacions vinculades a l’ús públic, com ara camins fluvials, una passera per vianants i bicicletes, arranjament de la pista paral·lela a l’AP7 i l’adequació d’un espai per al desenvolupament d’horta pública.

Segons el tipus de terreny i el seu ús posterior, s’han previst unes plantacions diferents. Ben a la vora del riu, als marges de vora l’aigua, s’hi han plantat verns, salzes blancs, oms, àlbers, pollancres, saulics, sargues, gatells i saücs. Les zones més allunyades del riu, amb unes condicions menors d’humitat, han estat plantades amb roure martinenc, alzina, pollancre, om, freixe de fulla petita, marfull, aladern, aladern de fulla estreta, olivereta i aranyoner. A les Llobateres s’ha tingut una cura especial per refer la mota de terra i la vegetació que separava l’estany de l’autopista. A més d’algunes de les espècies que s’han anomenat, també s’hi ha plantat ginesta, vinca, roser caní i pi pinyer. Arreu, quan s’ha considerat adequat, s’hi ha fet sembra d’espècies herbàcies mitjançant la tècnica de la hidrosembra.

També s’ha fet un esforç per integrar en el paisatge alguns dels centenars de metres d’esculleres que ha calgut fer. Això s’ha fet mitjançant la cobertura amb terra vegetal i la plantació d’estaques de tamariu i de diferents espècies de salzes entre les pedres d’escullera. Els camps de conreu i prats s’han tornat a adequar preparant el terreny i afegint terra vegetal, de manera que els propietaris podran tornar-hi a fer ús agroramader. I, finalment, a les zones més humanitzades, s’hi han fet plantacions que acompanyen els camins amb freixe de fulla petita, om, marfull, murtra i llentiscle. Totes aquestes feines de restauració faran que el paisatge fluvial de la Tordera es recobri ben aviat, sempre que es tingui en compte i es porti a terme el manteniment necessari, que va a càrrec de l’empresa constructora.

Tortuga de rierolUna de les espècies que podia patir més les conseqüències negatives de l’obra és la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), perquè podia quedar sepultada pels moviments de terres a la vora del riu. Per això, durant la tardor passada es va fer una campanya de captura, amb la idea de retornar-les al riu un cop acabades les operacions amb maquinària pesada. El divendres, 25 de març, alumnes de 3r i 4t de primària de l’escola Montnegre de la Batllòria van acompanyar els biòlegs i representants d’ATLL a alliberar-ne un grup a la Tordera. Durant aquella setmana se’n van retornar al medi més d’un centenar. Els nens i nenes van rebre les tortugues a l’escola i, després d’una interessant explicació sobre aquesta espècie i de moltes preguntes i aportacions, van ser instruïts per saber-les manipular i deixar-les anar posteriorment al riu. Després es van desplaçar fins a la zona d’aigües calmes on havien estat capturades i, poc a poc, les van anar deixant vora el riu perquè fossin elles mateixes que s’hi capbussessin.

La tortuga de rierol (Mauremys leprosa) és una espècie autòctona de la península Ibèrica i protegida a Catalunya. A la Tordera s’han trobat poblacions al llarg del seu curs mitjà i baix i, tot i que no sembla trobar-se en perill d’extinció, és necessari tenir-ne cura: cal mantenir una bona qualitat de l’aigua del riu; hem d’evitar molestar-la en els seus llocs de repòs i cria; i hem d’impedir l’alliberament de tortugues de Florida, rivals i enemigues de la tortuga de rierol perquè els prenen el menjar i els llocs on viure.

 

Totes les propostes de Bosc, Cuina, Patrimoni

 
Imprimir Versió per imprimirCompartir:Comparteix al FacebookCompartir a Twitter
Ajuntament de Sant Celoni · Plaça de la Vila, 1 · 93 864 12 00 · santceloni@santceloni.cat