L'artista Carlos Colomo va morir el passat 14 de febrer de 2021. Nascut a la població navarresa de Larraga el 1951, es va establir a Catalunya el 1971 i va residir a Sant Celoni, a Sant Llorenç de Vilardell, des de 1981. Persona compromesa, ha estat un paladí de la tolerància, la pau i la solidaritat i un gran defensor de la llibertat d'expressió. Generós i noble, de tarannà positiu i optimista, va ser l'ànima d'iniciatives com la subhasta solidària d'obres d'artistes que es va fer al poble arran dels desastres provocats per l'huracà Mitch a l'Amèrica Central (1998).
Inquiet i experimentador, després de dedicar-se a diverses activitats pedagògiques va entrar al món de les arts plàstiques i des de 1990 es va dedicar plenament a l'escultura. Hi va entrar de la mà del seu amic i veí, el pintor Mario Bedini, amb qui va realitzar els relleus que ornamenten una paret del magatzem de materials de la construcció que hi havia a la sortida de Sant Celoni, a la carretera de Gualba.
A més de participar en diverses mostres col·lectives i a biennals d'escultura, va exposar escultures de manera individual el 1995 a la Rectoria Vella de Sant Celoni i a Granollers. El 1999 a l'Espai BM de Granollers i el 2000 a la galeria d'art Toranto de Barcelona. Aquest any també va elaborar la Suite del Montnegre, una sèrie de petites escultures de sobretaula per al Racó de can Fabes. El 1997 va obtenir l'accèssit al premi d'escultura Ciutat de Granollers i el 1999 va rebre el premi d'escultura Josep Campeny d'Igualada. Va guanyar l'any 2002 el Primer Concurs d'Escultura en Espai Públic Vilafranca del Penedès amb l'escultura Espai per habitar, que es va col·locar a la ciutat. El 2004 va fer l'exposició Domus al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes tècnics de Barcelona, una mostra fonamental en el seu itinerari artístic, resultat d'anys de recerca i treball, que aplegava la seva visió de la casa i el refugi humà des dels ancestres, amb una reflexió sobre els aspectes més rituals, simbòlics i culturals. La seva darrera mostra Dos viajeros. Dos caminos, la va fer al Palacio Pimentel de Valladolid el 2010, juntament amb Hugo González Durante, l'escultor uruguaià que viu a Sant Esteve de Palautordera. Després va deixar l'escultura per dedicar-se -enamorat de la terra com estava- a altres ocupacions, al camp d'oliveres que tenia a Mallorca i a les seves netes.
Carlos Colomo ha marxat, però ha deixat una bona empremta a Sant Celoni, i al poble tenim la sort de poder gaudir de diverses obres seves:
Dona amb nines (1994), situada a la porta de llevant, davant la rotonda de les Borrelles. Treballada en pedra calcària de sant Vicenç, forma part d'una sèrie inspirada en les Venus prehistòriques associades als ritus de fertilitat.
Cariàtides d'aigua (1998), conjunt format per quatre figures femenines nues, desbastades sobre formigó armat, que evoquen l'art primitiu i fan present la llegenda montsenyenca de les dones d'aigua.
L'escultura del Ball de Gitanes de Sant Celoni (2000), situada a la plaça de la Vila, es va fer per commemorar la vintena ballada del Ball de Gitanes. Els elements típics del vestuari dels balladors (camals amb picarols dels nois i mantó de Manila de les noies) hi són presents fosos en bronze.
A la Biblioteca L'Escorxador hi ha Àgora, una escultura de pedra i bronze que evoca una trobada de persones que parlen.
També hi ha escultures de Carlos Colomo treballades en pedra al pati del Col·legi Josep Pallerola o a la urbanització Boscos de Montnegre, on vivia. També va fer la reproducció de la Creu coberta (1998), una creu gòtica de terme del segle XVI, l'original de la qual es conserva actualment a la Rectoria Vella. Està esculpida en pedra de Girona i és a l'inici de la carretera Vella.
Als pobles de l'entorn també hi ha obres seves. Destaca la peça d'entrada al Parc Natural de Montseny, formada per cubs metàl·lics i troncs, que també és un Espai per habitar (1997).