Dissabte 20 de febrer es compliran 100 anys del naixement de Pere Ferrer Serra, músic celoní amb una dilatada trajectòria a orquestres i corals de la vila que va compaginar amb la seva activitat com a forner. Va tocar la trompeta a la històrica cobla celonina La Lira als anys 30 i 40, i posteriorment va dirigir durant més de 50 anys diverses corals a Sant Celoni, entre les quals l'Orfeó Celoní. Pere Ferrer va morir el 1993. El consistori va acordar de dedicar-li un carrer de nova creació el 22 de desembre de 1997.

L'emissora municipal Punt 7 Ràdio emetrà un programa especial amb la intervenció de diversos familiars aquest divendres 19 a les 21.30 h per FM al 107.7 i per Internet www.radiosantceloni.cat

BIOGRAFIA

Pere Ferrer Serra (Santa Coloma de Farners, 1921 - Sant Celoni, 1993) fou músic, torner i, per circumstàncies de la vida, forner. Era fill d'Andreu Ferrer Torres, que també era músic, un bon contrabaixista i trombonista, i cadiraire d'ofici.

Andreu Ferrer va venir a viure a Sant Celoni el 1925 per tocar a la cobla orquestra La Lira amb el seu germà Josep, després de deixar la Cobla La Farnense de Santa Coloma. S'iniciava així la tasca musical que la família Ferrer ha fet a Sant Celoni des de principis del segle XX fins ara, que ha estat fonamental per l'apreciació i la difusió de la música al poble.

Pere Ferrer va iniciar els estudis musicals amb el seu pare i els va ampliar amb el seu oncle, Josep Ferrer Torres. Després va estudiar trompeta a l'Escola Municipal de Barcelona amb Amadeu Rovira. El 1935 va debutar a l'orquestra La Lira i va estar-hi fins al 1942, quan va fer el servei militar. Més endavant va tocar amb la Catalònia de Granollers (1945-1948) i amb la Unió Artística de Barcelona (1949-1950). Tot i que es va haver de dedicar professionalment a altres tasques, no va deixar mai la música. Als darrers anys (1983-1990), va recuperar la trompeta per tocar amb els seus fills, nets i altres músics a l'orquestra celonina que es va crear per al Ball de Gitanes.

Des de ben jove va treballar al taller de torneria per fer cadires del seu pare. El 1948 es va casar amb Teresa Panareda Puig, del forn de cal Patxac al carrer de Sant Pere, i a partir de 1952 es va haver de fer càrrec del forn i la botiga a causa de la malaltia del seu sogre. Durant uns anys va fer compatible la feina de forner amb el taller i a partir dels anys seixanta va anar deixant de mica en mica la torneria.

La seva aportació més destacada al poble va ser la direcció de corals. Va començar el 1936 dirigint les caramelles per Pasqua dels joves Avantguardistes de la parròquia. Després va ajudar Esteve Mogas en la direcció de la Schola Cantorum (1946-1955), un redreçament del cor parroquial. Entre mitjan anys quaranta i el 1961 va ser director de La Popular, una antiga coral que es va revifar aleshores i va tenir embranzida. També va dirigir, des de 1946 fins pels volts de 1949, el cor de caramelles dels infants de la catequesi, amb l'ajut de la seva promesa i primera directora, Teresa Panareda. Aquest grup es va reviscolar des de 1960 fins a mitjan anys seixanta, i a partir de 1963 ja el va dirigir el seu fill Andreu. També va col·laborar amb l'agrupació teatral La Salle dirigint la part coral en obres com Els Pastorets. El 1979 es va reprendre el cant coral al poble amb l'Orfeó Celoní i Pere Ferrer en va ser novament el director. El 1983 va codirigir l'Orfeó Andreu Ferrer Panareda, que li va anar agafant el relleu. La vocació de Pere Ferrer, però, no va acabar mai, i el 1987 encara dirigia el cor dels avis de l'Esplai.

Persona entranyable i afable, va exercir la direcció dels cors amb rigor, habilitat, bonhomia i senzillesa de manera que la gent que havia assajat amb ell el recorden com un bon músic i una millor persona. El 1987, per celebrar que feia 50 anys que dirigia corals al poble, l'Orfeó Celoní li va retre un sentit homenatge i l'Ajuntament va editar el llibre de Martí Esclusa Prat Història del cant popular a Sant Celoni.  El consistori va acordar de dedicar-li un carrer de nova creació el 22 de desembre de 1997.

Bibliografia

ABRIL LÓPEZ, Josep M.: L’Abans. Sant Celoni. Recull gràfic 1880-1965. Editorial Efadós, El Papiol, 2009. Pàgs. 22-23, 155-159, 544-545.

ABRIL LÓPEZ, Josep M.: L’Abans. Sant Celoni. Recull gràfic 1865-1990. Editorial Efadós, El Papiol, 2018. Pàgs. 385, 456-462.

ESCLUSA PRAT, Martí: Història del cant popular a Sant Celoni. Ajuntament de Sant Celoni, Sant Celoni, 1987.

La Lira de Sant Celoni. Cinquanta anys d’una orquestra-cobla. Agrupació Sardanista Baix Montseny, Ajuntament de Sant Celoni, Sant Celoni, 1990. Pàg. 61

“Pere Ferrer, la senzillesa feta art”, Coneguem els nostres artistes XXXII. Germinal, núm. 76, abril 1987.