Dimecres, 21 d'octubre de 2020
OCTUBRE 2020Mes següent
DL.DT.DC.DJ.DV.DS.DG.
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031 
Mes anteriorNOVEMBRE 2020Mes següent
DL.DT.DC.DJ.DV.DS.DG.
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30      
Mes anteriorDESEMBRE 2020Mes següent
DL.DT.DC.DJ.DV.DS.DG.
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
Mes anteriorGENER 2021
DL.DT.DC.DJ.DV.DS.DG.
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
Carnestoltes

El Carnestoltes o Carnaval potser és la festa més primitiva i amb més diversitat de tot el calendari. Se celebra de diferents maneres a multitud de països i s'associa als excessos: menjar gras, transgressions, disfresses per políticament incorrectes que siguin, i tot tipus de festes. A Catalunya se celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra amb l'arribada de la Quaresma.


 Amb el temps i davant la impossibilitat d'eradicar aquests costums, la religió cristiana es va veure obligada a adaptar aquesta festa tot introduint-hi un nou element: el Carnestoltes esdevé l’avantsala de la Quaresma (un període de set setmanes de dejuni i abstinència), i durant aquesta festa són permesos tot tipus d’excessos, sobretot la golafreria i la crítica al poder establert, que en els dies posteriors seran estrictament prohibits. Així doncs, el Carnestoltes és el contrapunt de la Quaresma, caracteritzada pel dejuni i la reflexió. En festes medievals a Catalunya es representava aquesta lluita amb una sèrie de baralles entre el personatge del Carnestoltes i el de la Quaresma.

En alguns casos el Carnestoltes era ajudat en aquesta lluita simbòlica per persones dels gremis relacionats amb la carn, especialment de porc entre les classes menys benestants, en canvi la Quaresma venia acompanyada principalment dels peixaters i altres gremis d’aliments no carnívors. El Carnestoltes que pot estar simbolitzat per un ninot durant aquests dies és anomenat rei.

El Dijous gras o dijous llarder, inici del període de Carnaval, es començava a menjar llardons o coca de llardons, botifarra i truita. La Quaresma oposadament i just abans que arribi la primavera, són els quaranta dies de dejuni que acaben amb la Pasqua. De fet el Carnestoltes potser va fer-se fort per la necessitat d'aprofitar els dies previs a l’inici d’aquest període d'abstinència.

Les rues de carnaval s'acostumen a celebrar en els dies posteriors al dijous gras i abans d’arribar al dimarts següent, últim dia de les festes. S'acaba el regne del Rei Carnestoltes, mor i és enterrat sovint amb una llarga processó. El primer dia de Quaresma és el Dimecres de Cendra o dia de l'enterrament de la sardina. A partir d’aquesta data comencen els quaranta dies de dejuni, decretats pel papa Gregori el Gran en el Concili de Nicea l'any 325, actualment però molt poca gent segueix aquest període de privació. Es podria dir que el Carnestoltes a la llarga està guanyant la partida a la Quaresma.


El Carnaval se celebra molt a Catalunya tot i que potser no té la nomenada d'altres llocs més càlids com les Canàries o Brasil o d'una posta en escena més acurada com a Venècia. A banda de les convocatòries més populars com les de Sitges, Vilanova i la Geltrú o Platja d'Aro, hi ha festes pràcticament arreu de Catalunya.

XTEC. Tradicions catalanes: Carnesltoltes

 
Imprimir Versió per imprimirCompartir:Comparteix al FacebookCompartir a Twitter
Ajuntament de Sant Celoni · Plaça de la Vila, 1 · 93 864 12 00 · santceloni@santceloni.cat