DESEMBRE 2017
DL.DT.DC.DJ.DV.DS.DG.
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
GENER 2018
DL.DT.DC.DJ.DV.DS.DG.
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    
FEBRER 2018
DL.DT.DC.DJ.DV.DS.DG.
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728    
MARÇ 2018
DL.DT.DC.DJ.DV.DS.DG.
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031 
Aire

L'aire és una barreja heterogènia de gasos i partícules en suspensió (pols, cendres, etc.). Entre els gasos destaquen principalment el nitrogen (78%) i l'oxigen (21%), i en l'1% restant hi ha una àmplia diversitat de compostos en petites quantitats, com el vapor d'aigua, el diòxid de carboni, l'ozó, el metà, etc.

Les activitats diàries de la societat generen un deteriorament ambiental per la contaminació atmosfèrica, acústica, olfactòria i lluminosa especialment perceptible a les grans ciutats, però també a pobles com Sant Celoni i els seu efectes van més enllà i tenen un abast global. Què en saps, de tot això?

Contaminació atmosfèrica

Contaminació acústica

Contaminació lluminosa

Contaminació electromagnètica

Contaminació odorífera

 

 

 


Tornar amunt(1)Contaminació atmosfèrica

La contaminació atmosfèrica és un dels problemes ambientals al medi urbà. Les emissions a l'atmosfera del parc automobilístic, de les calefaccions domèstiques i d'aquells focus d'origen industrial amb una àrea d'influència propera al nucli urbà, són les principals responsables de la contaminació atmosfèrica a la ciutat.

Els principals contaminants són les partícules en suspensió (PST), els compostos orgànics volàtils (COV's, HCT), el monòxid de carboni (CO), el diòxid de sofre (SO2), els metalls pesants, el sulfur d'hidrogen (H2S), els òxids de nitrogen (NO, NO2), l'ozó (O3) i altres contaminants fotoquímics.

  • Els contaminants poden actuar per via física (obstaculitzant les vies respiratòries, per exemple) o química (toxicitat).
  • Els efectes poden ser deguts a una llarga exposició (crònics) o bé immediats (aguts).
  • L'origen pot ser puntual (emissions per xemeneies d'instal·lacions industrials, o emissions dels tubs d'escapament dels vehicles, per exemple) o bé difús (emissions no canalitzades, fuites).
  • En concentracions relativament elevades, els contaminants poden originar pertorbacions en la salut dels éssers vius, afectar aigües i sòls i deteriorar les façanes dels edificis i altres béns. Per això, la Unió Europea estableix uns valors límit a partir dels quals cal actuar, per exemple, declarant situacions d'emergència, i se'n fa seguiment continu mitjançant captadors i sensors en estacions de mesura fixes o mòbils.

 

 

La qualitat de l'aire | I nosaltres què podem fer?

 

 

 


Tornar amunt(2)Contaminació acústica

El soroll és un contaminant urbà que té diversos efectes negatius sobre la salut: pertorbacions del son, fatiga crònica, nerviosisme, estrès... La principal causa de soroll a les ciutats és el trànsit, i les motos són els vehicles que generen més molèsties.

La contaminació acústica pot definir-se com l'increment significatiu dels nivells acústics del medi i és un dels factors importants de deteriorament de la qualitat ambiental del territori.
Les principals fonts de soroll ambiental són:

  • El trànsit
  • Les activitats industrials i recreatives
  • El veïnatge

El nivell de soroll que es considera molest se situa a partir dels 60-65 decibels A, dB(A); si s'arriba als 130 dB(A) apareix l'anomenat “llindar del dolor”.

Aquests són alguns exemples de la generació de decibels en la nostra vida quotidiana:

Decibels ASituació
15Brisa suau, remor de fulles
40-50Aparell d'aire condicionat
50-60Conversa normal
60-70Carrer amb trànsit normal
70-80Rentadora centrifugant
75Televisor
80Gos bordant
90Moto accelerant
100Avió comercial enlairant-se, a 100 m

 

 

El soroll a Sant Celoni | I nosaltres què podem fer?

 

 

 


Tornar amunt(3)Contaminació lluminosa

Una de les definicions més acceptades de contaminació lumínica la descriu com l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes amb intensitats, direccions, rangs espectrals (colors) o horaris innecessaris per a les activitats que es planeja desenvolupar a la zona il·luminada.

Una definició més genèrica identifica la contaminació lumínica amb qualsevol pertorbació artificial de les condicions naturals de foscor de la nit. Des d'aquest punt de vista, tot enllumenat nocturn és contaminant i només cal tractar de dissenyar de manera que la pertorbació sigui la mínima.

Quins efectes té?

Els perjudicis de la contaminació lumínica per l'entorn i les persones són nombrosos, destacant entre ells el sobreconsum d'electricitat, que implica malbaratament econòmic i contaminació produïts en la generació de l'energia inútilment dirigida cap al cel, o destinada a enlluernar. També cal esmentar l'exposició a determinades radiacions nocives, segons els tipus de làmpades.

L'anomenada "intrusió lumínica" és també considerada una forma de contaminació, que es produeix quan la llum artificial procedent de lluminàries o cartells inadequats envaeix l'interior dels habitatges causant als seus habitants molèsties i alteracions de la son.

Els enllumenats mal dissenyats són més contraris a la seguretat viària. Redueixen la capacitat de percepció en la foscor dels conductors pel fet que l'ull humà s'adapta ràpidament a la superfície o punt de major brillantor que hi ha al seu camp visual, mentre que l'adaptació d'una zona molt il·luminada a una altra fosca és molt lenta .

D'altra banda, la falsa concepció que l'excés de llum incrementa la visibilitat afavoreix les situacions d'enlluernament. Una persona enlluernada està insegura, és vulnerable a les agressions físiques i veu minvada la seva capacitat de resposta.

I per descomptat, a part dels efectes sobre la fauna nocturna, l'emissió indiscriminada de llum cap al cel i la seva dispersió en l'atmosfera ocasiona la pèrdua de visió dels astres i fenòmens celestes.

 

 

La contaminació lluminosa a Sant Celoni | I nosaltres què podem fer?

 

 


Tornar amunt(4)Contaminació electromagnètica

Als contaminants ja coneguts, a l'aigua, atmosfera i sòl, s'ha sumat en els últims anys la contaminació electromagnètica, per l'espectacular desenvolupament d'aparells elèctrics i les comunicacions.

Una càrrega elèctrica a l'espai crea un camp elèctric al seu voltant. Si les càrregues elèctriques es mouen, la variació de càrrega genera un camp magnètic en el seu entorn. Donada aquesta íntima associació, habitualment s'empra la terminologia "camp electromagnètic". L'exposició a múltiples emissors de camps electromagnètics de freqüència variable és relativament recent i afecten permanentment a un sector important de la població.

Donada la proliferació incontrolada de fonts de contaminació electromagnètica al nostre voltant, en la nova era de les comunicacions i la proliferació d'opinions sobre la “possible” afectació dels camps electromagnètics (CEM) sobre la salut de les persones ha portat alguns ciutadans i ciutadanes a traslladar aquesta inquietud a les administracions.

Fruit d'aquesta preocupació creixent sorgeix el projecte CEM (de camps electromagnètics), patrocinat per l'Organització Mundial de la Salut, en el qual participen nombrosos països, i mitjançant el qual es pretenen unir esforços per tal d'aconseguir un adequat coneixement sobre els efectes de la contaminació electromagnètica.

 

 

La contaminació electromagnètica a Sant Celoni | Enllaços i informacions complementàries

 

 

 


Tornar amunt(5)Contaminació odorífera

Designem com a contaminació odorífera o per olors la presència en l'atmosfera de molècules portadores d'olors que per la seva naturalesa són susceptibles de causar molèsties i de produir, en algunes ocasions, transtorns somàtics (desordres en el son, mal de cap), interferències en l'estat emocional (disgust, enuig) i, en els casos més severs, irritacions o nàusees.

L'olor és una reacció sensorial de determinades cèl·lules situades a la cavitat nasal. La relació entre olor i molèstia percebuda és complexa de definir. Hi conflueixen factors físics i químics de fàcil determinació, però també d'altres de caràcter subjectiu més difícils d'avaluar, com per exemple el caràcter agradable o desagradable de l'olor, la sensibilitat de cada persona, o l'entorn en què és percebuda. Factors clau que influeixen sobre el grau de molèstia per olors són la seva freqüència, intensitat, grau d'ofensivitat i caràcter.

La contaminació atmosfèrica per olors s'aborda mitjançant la seva eliminació en els focus d'emissió aplicant tècniques fisicoquímiques, biològiques, o d'oxidació tèrmica enfocades a la destrucció o modificació de les molècules odoríferes.

El control de les emissions es porta a terme mitjançant l'olfactometria, tècnica sensorial que permet la determinació objectiva de la concentració d'olors (en UO/m3) de fonts d'emissió puntuals i superficials  mitjançant una norma europea centrada en emissió (norma UNE-EN 13725). En el cas que la problemàtica sigui deguda a fonts difuses i/o a diverses activitats alhora, s'utilitza la determinació sensorial en xarxa in situ (norma VDI 3940).

El tribunal europeu de drets humans i la jurisprudència contencioso-administrativa han declarat que la contaminació per olors pot afectar el dret a la intimitat domiciliària de les persones. Tanmateix no hi ha un marc normatiu general que reguli la contaminació odorífera a Catalunya i a Espanya. Hi ha regulacions parcials a diverses normes referents a prevenció i control ambiental de les activitats i a altres normes referides a la qualitat de l'aire i la protecció de l'atmosfera. En general, als països més avançats, els conflictes per olors s'han resolt a partir de regulacions locals o regionals.

  • La contaminació odorífera a Sant Celoni
    L'Ajuntament, a través de la seva àrea de Territori, d'acord a allò que indica l'article 22 de la Llei 20/2009, ha emès informes vinculants que s'han incorporat a diverses autoritzacions ambientals d'empreses del municipi, per tal que es supervisi periòdicament el nivell d'emissions d'olors provinents dels focus emissors de les seves instal·lacions.
  • I nosaltres què podem fer?
    Durant la nostra activitat diària rebem diferents estímuls en els nostres òrgans sensorials (gust, olfacte, oïda...), els quals no sempre són agradables. De manera anàloga amb el soroll, el nostre organisme genera impulsos nerviosos en presència de diferents compostos olorosos. Partint de la premissa que l'olor zero no existeix, sí que s'han d'establir uns valors mínims de qualitat de l'aire que puguin compatibilitzar les activitats que es duen a terme en el nostre entorn domiciliari amb el dret a la intimitat.
    Es descriuen a continuació els passos que heu de seguir en cas que existeixin olors molestes al vostre domicili:
    -Contacteu amb l'Ajuntament, i exposeu la vostra queixa.
    -Anoteu tota la informació que pugui ser d'utilitat (hora, tipus d'olor, intensitat...).
  • Links i informacions complementàries
    Llibre: La cultura de los olores (PDF)
    Olores.org el portal dedicat a la gestió de les olors
    Contaminació odorífera de la Generalitat de Catalunya.

 

 

 

 
Imprimir Versió per imprimirCompartir:Comparteix al FacebookCompartir a Twitter

Contacte

Edifici Bruc-1

Àrea de Territori

Edifici Bruc
Bruc, 26
Tel. 93 864 12 15
territori@santceloni.cat

Horari:
de dilluns a divendres de 9 a 14 h

 

 

Recollida de residus
Adopció gats i gossos
Avisos a la ciutadania de la progrmació de tractaments fitosanitaris a l'arbrat
Informe mensual emissions antenes de telefonia mòbil
Ajuntament de Sant Celoni · Plaça de la Vila, 1 · 93 864 12 00 · santceloni@santceloni.cat